Assetjament escolar o bullying: com detectar-lo a temps

«L’assetjament es pot definir com una forma de violència escolar especialment dirigida cap a una víctima concreta, que pateix de manera sistemàtica diferents formes d’agressió física, verbal o psicològica. L’assetjament escolar també és conegut com a bullying.

Tota forma de violència a les escoles és una vulneració de diversos drets de la infància, entre ells el dret a l’educació i a la protecció.»

— UNICEF España (2023)

És important destacar que l’assetjament escolar pot estendre’s fora del centre educatiu, per exemple a les xarxes socials i aplicacions de comunicació.

Esta situación puede tener un impacto significativo en las víctimas de acoso escolar, especialmente cuando se mantiene en el tiempo. Más allá de los episodios concretos, el acoso puede generar consecuencias emocionales que afectan al bienestar psicológico del niño o adolescente.

Els efectes sobre les víctimes d’assetjament escolar poden dependre en gran mesura de les seves circumstàncies personals, capacitat d’afrontament i resiliència.

En general, una situació d’assetjament prolongada i sistemàtica pot portar a desenvolupar quadres d’estrès agut, ansietat infantil, depressió, sentiments d’aïllament o inadequació, problemes d’autoconcepte, manca d’autoestima, desenvolupament d’una visió del món distorsionada i altres problemes emocionals i cognitius.

En casos extrems, la víctima pot arribar a suïcidar-se.

Els pares poden observar els següents símptomes:

• Canvis en el comportament: canvis dràstics en el comportament i/o dificultats per anar a l’escola mostrant irritabilitat o tristesa.
• Malestar físic: somatització (manifestació de símptomes físics que no tenen una causa mèdica identificable), sovint relacionada amb conflictes emocionals o psicològics.
• Aïllament social: reticència en les interaccions amb amics i coneguts o en la participació en activitats grupals.
• Rendiment acadèmic: menor capacitat de concentració amb impacte en el rendiment acadèmic.
• Problemes per dormir: dificultats en la conciliació del son o despertars bruscos amb por o malsons.

Si observem aquests símptomes de manera prolongada en el temps, és possible que ens trobem davant d’un cas d’assetjament escolar.

El manual per a pares i professors de la Fundació ANAR explica els següents passos a seguir per parlar amb el seu fill en casos de possible assetjament escolar:

1. Establir una dinàmica de comunicació i confiança: interès per com ha anat el dia a l’escola o a l’institut, qui són els seus amics, amb qui passa els seus patis, etc. La comunicació recurrent ens permet detectar canvis i senyals d’alerta.
2. Començar parlant del dia a dia i anar introduint preguntes particulars per indagar sobre la situació, com per exemple: Què tal et va amb el teu amic XX?
3. Verbalitzar la preocupació des d’una posició de tranquil·litat i calma però sense adornar-la: Em preocupa que pugui estar passant-te alguna cosa, hi ha algú que t’està molestant a classe?
4. Transmetre tranquil·litat, calma i control de la situació.
5. Avançar-se a la por de l’infant per tranquil·litzar-lo, aclarint-li que el que es parlarà amb el tutor és confidencial i que es respectarà la seva intimitat.
6. Transmetre confiança en els professors.
7. Parlar sobre com resoldre problemes. Explicar problemes que un mateix ha afrontat i com es van resoldre ensenya que tots tenim problemes, com altres persones poden ajudar a resoldre’ls i que els problemes tenen solució.
8. Ajudar a analitzar quins companys/es poden ser una bona companyia amb qui comptar en aquests moments. Quin company et cau bé de la teva classe? Podries comptar amb ell/ella en aquests moments? Vols que parli amb el teu tutor per veure si us pot seure junts?
9. Investigar quines coses li fan vergonya. Pot sentir que acostar-se als companys per obtenir suport és arrossegar-se. És important fer-li veure que tots necessitem sentir-nos acompanyats quan estem en un moment així.
10. Explicar que la situació és transitòria. Els sentiments que té en aquest moment són passatgers i aviat recuperarà la seva estabilitat emocional.

És important mantenir la calma en aquestes situacions i recordar que en cap cas hem de resoldre el problema pel nostre compte, ja que podríem destruir proves o fins i tot incórrer en un delicte en funció de les nostres actuacions.

En el mateix manual de la Fundació ANAR ens indiquen els següents passos:

1. Mantenir un clima de comunicació i confiança.
2. Reconèixer la situació i donar reforç i suport al menor.
3. Valorar si el nen/a necessita suport psicològic infantil i intervenció psicològica especialitzada.
4. Mantenir una actitud conciliadora i de col·laboració amb el centre educatiu i demanar la seva participació activa. – Reunir-se amb el tutor per exposar el problema. – Investigar amb el tutor el que ha passat. – Acordar un termini perquè es prenguin mesures (reeducatives individuals i de grup), recordant que les coses no es resolen de manera immediata. – Comprovar si les mesures es compleixen en un termini raonable.
5. Si el centre educatiu no respon de manera adequada, es pot acudir a la inspecció educativa i/o interposar una denúncia.
6. Buscar suport psicològic per treballar les dificultats emocionals i el desenvolupament d’habilitats socials que permetin establir nous vincles.

Segons la Fundació ANAR, un 85 % dels casos en què l’alumne és canviat de centre escolar tornen a patir la mateixa situació al nou centre. El que és eficaç és que desenvolupi habilitats socials per afrontar la situació.

A l’article Com millorar l’autoestima en infants i prevenir l’assetjament escolar parlem de pautes i estratègies que podem aplicar a casa per reforçar l’autoestima del nostre fill/a.

La intervenció psicològica en casos d’assetjament escolar és útil tant per afrontar les conseqüències emocionals com per treballar les habilitats socials que ajudaran a evitar que la situació es repeteixi en el futur.

Us expliquem com és el procés a CRPL, com a exemple del que podeu esperar en acudir a un professional:

El primer pas és la realització d’una avaluació psicològica completa per observar l’impacte emocional de l’assetjament escolar en la persona:

• Comencem amb la realització d’una anamnesi, on podem observar de manera organitzada les seves molèsties, hàbits, antecedents familiars, historial i context. Això ho fem mitjançant entrevistes a la família i a la persona que ha rebut l’assetjament, a més de reunions amb el centre educatiu per poder aprofundir en el focus inicial del problema.
• Després de l’anamnesi, procedim a l’avaluació emocional i psicològica. En aquesta avaluació el nostre objectiu principal és identificar els símptomes associats a l’assetjament escolar. Per a això, si cal, administrem proves clíniques com escales d’ansietat/depressió, tests d’adaptació infantil o tests de problemes de conducta/emocionals.

Un cop obtenim tota la informació necessària, comencem el procés de teràpia individual o grupal, segons les necessitats del pacient. Durant la teràpia donem resposta a les conseqüències emocionals de l’assetjament escolar i incidim en el seu procés de resiliència.

Durant la teràpia, a més de donar resposta al malestar emocional, treballem les relacions socials i familiars per proporcionar estratègies a la persona que li permetin demanar ajuda, mantenir relacions socials estables i sanes, augmentar l’autoconcepte i l’autoestima i prevenir futures situacions d’assetjament escolar.

L’assetjament escolar no desapareix si l’ignorem i requereix valentia per actuar. Protegir les víctimes d’assetjament és un deure comunitari, no una opció.

Cada gest de suport i comprensió pot canviar una vida; per això hem d’ajudar a construir entorns on el respecte i l’empatia siguin la norma.

«Ser amables és el primer pas per fer de les escoles un lloc més segur»

— UNICEF

Si creus que el teu fill pot ser víctima d’assetjament escolar, no dubtis a parlar amb el teu centre educatiu i a buscar ajuda professional. Des de CRPL us podem acompanyar amb assessorament i teràpia presencial a Santa Coloma de Gramenet.