Autisme femení: senyals, diagnòstic i suports necessaris

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dèficits en la comunicació i la interacció social, així com per la presència de conductes repetitives i interessos restringits (American Psychiatric Association APA, 2014).

El TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) afecta principalment les àrees del llenguatge i la comunicació, la interacció social recíproca i la presència d’interessos restringits i/o conductes estereotipades. El TEA es manifesta des de la infància i persisteix al llarg de la vida; la intervenció precoç i el suport adequat poden millorar significativament la qualitat de vida de les persones afectades.

Segons la Confederació Autisme Espanya (2023), la prevalença del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és significativament més alta en homes que en dones, estimant-se una proporció aproximada de 4 homes per cada dona diagnosticada. Aquestes diferències poden deure’s, en moltes ocasions, a l’infradiagnòstic existent en moltes dones.

Les primeres descripcions sobre el Trastorn de l’Espectre Autista van ser realitzades per Sucharewa el 1926 amb un grup de 6 nens; un any després, va descriure els casos de 5 nenes, mostrant una proporció força similar d’homes i dones. Tanmateix, a partir de Leo Kanner (8 nens i 3 nenes) i Hans Asperger (4 nens), va començar la tendència a identificar un nombre més gran de nens que de nenes (Kanner, 1943; Asperger, 1944/1991).

Segons Hervás (2022), durant molt de temps els estudis de recerca no incloïen nenes o dones amb autisme a les seves mostres i, en els pocs estudis en què sí que ho feien, aquests estaven greument esbiaixats, ja que es tractava de nenes o dones amb dèficits cognitius o de llenguatge greus associats.

Des de l’arribada del DSM-5, s’han anat identificant a poc a poc casos de persones amb símptomes d’autisme menys greus, en alguns casos infradiagnosticats, que sovint desenvolupaven problemes de salut mental associats.

En el cas de les dones, aquestes presenten característiques úniques i diferents de les que presenta el gènere masculí; d’aquí la dificultat per al diagnòstic. A això cal afegir que, quan el TEA es presenta amb una capacitat cognitiva preservada, les dones passen encara més desapercebudes. Tot plegat evidencia que moltes dones amb autisme són diagnosticades de manera tardana o fins i tot no arriben mai a tenir un diagnòstic, a més de rebre diagnòstics erronis i tractaments inadequats (Hervás, 2022).

• Un dels més rellevants seria el camuflatge social que utilitzen moltes dones per imitar conductes socialment acceptades i poder compensar així les característiques dels seus dèficits comunicatius i emmascarar les pròpies del trastorn (Hull et al., 2020).
• Diferències en la presentació clínica: Les dones presenten majors habilitats socials i lingüístiques i tenen una motivació i un desig social més elevats (Hervás, 2022). De la mateixa manera, les dones tendeixen a presentar interessos restringits que no solen ser tan evidents com els que presenten els homes (elles solen tenir interessos més socialment acceptats i poden passar més desapercebuts) (Loomes et al., 2017). Pel que fa al joc, mentre que les nenes juguen més a través de jocs en què el vehicle principal és la comunicació, els nens reflecteixen jocs més físics i mecànics (Hervás, 2022).
• Diferències en la cognició social relacionades amb el gènere: en el gènere femení, a causa de la seva menor rigidesa cognitiva, es presenten menys conductes repetitives i estereotipades (Hervás, 2022).
• Diferències en la comorbiditat de l’autisme relacionades amb el gènere: mentre que els nens tendeixen a presentar comorbiditat amb trastorns com el TDAH, les dones solen presentar trastorns emocionals o alimentaris (Hervás, 2022).
• Els instruments estandarditzats utilitzats en el diagnòstic de l’autisme, com l’ADI-R o l’ADOS-2, desenvolupats principalment amb mostres masculines, presenten una menor fiabilitat en el gènere femení (Lai i Ashton-Smith, 2011).

El camuflatge, l’emmascarament o la imitació social és una de les característiques que presenten moltes dones amb autisme.

Wing (1981) va definir la hipòtesi del camuflatge com la idea que les nenes poden aparentar tenir millors habilitats socials de les que realment tenen, mitjançant la còpia i la pràctica de conductes d’altres persones. La hipòtesi de Wing podria explicar per què les nenes eren més difícils d’identificar i podien mostrar millors trets socials «superficials» en una trobada breu.

Alguns exemples de camuflatge podrien ser: mantenir el contacte visual durant les converses, utilitzar guions o frases apreses i assajades o fins i tot acudits, copiar la conducta social d’altres persones, imitar les expressions facials o els gestos dels altres i aprendre o seguir guions socials.

Hull et al. (2017) van concloure, en una població estudiada, que el camuflatge consistia especialment en l’emmascarament i la compensació dels dèficits propis del TEA. Aquesta tècnica s’utilitza amb l’objectiu de poder encaixar, establir connexions respectivament i assemblar-se a les altres persones del seu entorn, compensant així les seves dificultats de comunicació social.

El camuflatge pot produir efectes negatius com, per exemple, que la quantitat de temps que aquestes persones hi dediquen pugui conduir a l’esgotament, l’aïllament, una mala salut física i mental, la pèrdua de la identitat i de l’acceptació d’un mateix, així com a percepcions i expectatives irreals dels altres i al retard en el diagnòstic.

Segons Rosenberg (2022), la presència del camuflatge social en les dones amb TEA genera una seqüència cíclica de símptomes d’ansietat, entre els quals s’inclouen: pensaments intrusius sobre com són percebudes pels altres, hipervigilància social, cansament emocional derivat de l’esforç per encaixar i l’aïllament posterior que apareix com a conseqüència de l’esgotament.

Aquests indicadors sorgeixen amb l’objectiu de compensar o ocultar situacions pròpies del trastorn que generen emocions desagradables i que, com a conseqüència, produeixen ansietat.

Víctor Ruggieri (2020) assenyala que «les persones amb autisme tenen quatre vegades més probabilitats de desenvolupar depressió que la població general, considerant-se l’afecció de salut mental més comuna entre elles» (2020, p. 13) i que «l’esforç implicat en el camuflatge contribueix a l’ansietat i la depressió» (2020, p. 14). Tot i això, també s’han observat «aspectes positius» que inclouen un major accés als espais socials i una protecció davant de danys, considerant-se el camuflatge necessari per sobreviure en un món dissenyat per a una majoria neurotípica (Cook et al., 2022).

En les nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), el desenvolupament del llenguatge oral pot estar present; tanmateix, solen persistir dificultats significatives en l’àmbit de la comunicació social.

Un dels aspectes més afectats és la pragmàtica del llenguatge, entesa com l’ús adequat del llenguatge en contextos socials.

Aquestes dificultats poden manifestar-se en problemes per iniciar o mantenir converses, respectar els torns conversacionals o ajustar el discurs a l’interlocutor i a la situació comunicativa (American Psychiatric Association, 2022).

Així mateix, les nenes amb TEA solen presentar limitacions en la comprensió de matisos lingüístics, com la ironia, el sarcasme o els dobles sentits, ja que aquests requereixen inferències socials i cognitives complexes. Aquesta característica es relaciona amb una tendència al processament literal del llenguatge, fet que implica interpretar els missatges de manera concreta i explícita, sense considerar significats implícits o contextuals (Baron-Cohen, 2000). Aquestes particularitats poden dificultar la interacció social i generar malentesos en entorns educatius i socials, malgrat un vocabulari o una estructura gramatical aparentment adequats (Tager-Flusberg et al., 2005).

Les nenes i les dones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) requereixen suports específics i personalitzats que responguin a les seves necessitats comunicatives, emocionals, sensorials i socials, tenint en compte les particularitats del seu perfil de desenvolupament. Un dels suports fonamentals és la intervenció logopèdica especialitzada en comunicació social, orientada no només al desenvolupament del llenguatge estructural, sinó especialment a la millora de la pragmàtica del llenguatge, la comprensió de normes socials implícites i l’ús funcional del llenguatge en contextos quotidians (Tager-Flusberg et al., 2005).

Així mateix, la teràpia psicològica exerceix un paper clau en l’abordatge del benestar emocional. Diversos estudis assenyalen que les nenes i dones amb TEA presenten una major prevalença d’ansietat i dificultats emocionals, en part a causa de l’esforç constant per adaptar-se socialment i al fenomen del camuflatge social. La intervenció psicològica pot afavorir el desenvolupament d’estratègies de regulació emocional, la gestió de l’ansietat i l’enfortiment d’habilitats socials, contribuint a una millor qualitat de vida (Hull et al., 2017).

Un altre aspecte essencial és la implementació d’adaptacions sensorials tant a la llar com a l’entorn escolar. Les alteracions en el processament sensorial són freqüents en el TEA i poden generar malestar, sobrecàrrega o conductes d’evitació. Ajustaments com la reducció d’estímuls auditius o visuals, la creació d’espais tranquils o la flexibilitat en les rutines afavoreixen la participació i el benestar de les nenes i dones amb TEA en diferents contextos (American Psychiatric Association, 2022).

Finalment, la participació activa de la família resulta imprescindible. La comprensió del TEA per part de l’entorn familiar, juntament amb un acompanyament respectuós i empàtic, afavoreix el desenvolupament emocional i social, reforça l’autoestima i promou l’autonomia. La família actua com un pilar de suport fonamental en la generalització dels aprenentatges i en la creació d’entorns segurs i inclusius (Zwaigenbaum et al., 2015).

La família exerceix un paper fonamental en la detecció precoç i l’acompanyament de nenes i adolescents amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), especialment tenint en compte que el perfil femení sol presentar manifestacions més subtils i, per tant, menys reconegudes. És important que les famílies observin senyals persistents com l’aïllament social, la presència d’interessos intensos i restringits —sovint socialment acceptats— o nivells elevats d’ansietat, ja que aquests indicadors poden passar desapercebuts en contextos quotidians (Lai et al., 2015).

Així mateix, resulta fonamental no minimitzar les dificultats sota la creença que la nena «sembla normal» o «s’adapta bé». Diverses investigacions assenyalen que moltes nenes amb TEA desenvolupen estratègies de camuflatge social que oculten les seves dificultats reals, cosa que pot retardar el diagnòstic i augmentar el risc de malestar emocional, esgotament i problemes de salut mental en etapes posteriors (Hull et al., 2017). Reconèixer i validar les dificultats permet oferir suports adequats i prevenir conseqüències negatives a llarg termini.

Finalment, es recomana buscar professionals amb formació i experiència específica en autisme femení, ja que el biaix de gènere en els criteris diagnòstics tradicionals pot dificultar la identificació del TEA en nenes i dones. Un abordatge especialitzat i sensible al gènere afavoreix avaluacions més precises i la implementació d’intervencions ajustades a les necessitats individuals, promovent així el benestar i el desenvolupament integral (American Psychiatric Association, 2022).

Si busques orientació professional sobre l’autisme en dones a Santa Coloma de Gramenet, a CRPL et podem ajudar. Contacta amb nosaltres per a una primera visita presencial o en línia.

Si vols saber-ne més sobre l’autisme femení, no et perdis l’episodi del nostre pòdcast. Más que palabras Interessos restringits i autisme femení.

• American Psychiatric Association. (2014). DSM-5: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (5.ª ed.). Editorial Médica Panamericana.
• American Psychiatric Association. (2022). DSM-5-TR: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (5.ª ed., texto revisado). APA Publishing.
• Asperger, H. (1991). Autistic psychopathy in childhood (U. Frith, Trad.). Cambridge University Press. (Trabajo original publicado en 1944)
• Baron-Cohen, S. (2000). Theory of mind and autism: A review. International Review of Research in Mental Retardation, 23, 169–184. https://doi.org/10.1016/S0074-7750(00)80010-5
• Confederación Autismo España. (2023). Datos sobre prevalencia del trastorno del espectro autista. Autismo España.
• Cook, J., Hull, L., Crane, L., & Mandy, W. (2022). Camouflaging in autism: A systematic review. Autism, 26(3), 605–622.
• Hervás, A. (2022). Autismo en mujeres: Dificultades diagnósticas y comorbilidad asociada. Revista de Neurología, 74(S01), S45–S52.
• Hull, L., Petrides, K. V., Allison, C., Smith, P., Baron-Cohen, S., Lai, M. C., & Mandy, W. (2017). “Putting on my best normal”: Social camouflaging in adults with autism spectrum conditions. Journal of Autism and Developmental Disorders, 47(8), 2519–2534. https://doi.org/10.1007/s10803-017-3166-5
• Hull, L., Mandy, W., & Petrides, K. V. (2020). Behavioural and cognitive sex/gender differences in autism spectrum condition and typically developing males and females. Autism, 24(7), 1660–1674.
• Kanner, L. (1943). Autistic disturbances of affective contact. Nervous Child, 2, 217–250.
• Lai, M. C., Lombardo, M. V., & Baron-Cohen, S. (2015). Sex/gender differences and autism: Setting the scene for future research. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 54(1), 11–24. https://doi.org/10.1016/j.jaac.2014.10.003
• Lai, M. C., & Ashton-Smith, J. (2011). A review of gender differences in autism spectrum disorder. Autism, 15(4), 427–453. https://doi.org/10.1177/1362361310386504
• Loomes, R., Hull, L., & Mandy, W. P. L. (2017). What is the male-to-female ratio in autism spectrum disorder? A systematic review and meta-analysis. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 56(6), 466–474. https://doi.org/10.1016/j.jaac.2017.03.013
• Rosenberg, R. E. (2022). Anxiety and social camouflaging in females with autism spectrum disorder. Current Psychiatry Reports, 24(4), 157–165.
• Ruggieri, V. (2020). Autismo: Comprender para acompañar. Paidós.
• Ssucharewa, G. E. (1926). Die schizoiden Psychopathien im Kindesalter. Monatsschrift für Psychiatrie und Neurologie, 60, 235–261.
• Tager-Flusberg, H., Paul, R., & Lord, C. (2005). Language and communication in autism. En F. R. Volkmar, R. Paul, A. Klin, & D. Cohen (Eds.), Handbook of autism and pervasive developmental disorders (3rd ed., pp. 335–364). Wiley.
• Wing, L. (1981). Sex ratios in early childhood autism and related conditions. Psychological Medicine, 11(1), 129–137.
• Zwaigenbaum, L., Bauman, M. L., Choueiri, R., Fein, D., Kasari, C., Pierce, K., … Wetherby, A. (2015). Early intervention for children with autism spectrum disorder under 3 years of age: Recommendations for practice and research. Pediatrics, 136(Suppl. 1), S60–S81. https://doi.org/10.1542/peds.2014-3667E