934 681 695
CONTACTEEn aquest episodi del pòdcast Más que Palabras de CRPL parlem sobre una realitat que moltes famílies i dones coneixen bé: l’infradiagnòstic de l’autisme en nenes i dones, i com aquest recorregut influeix en el seu benestar emocional i en la possibilitat de sentir-se felices.
A partir de la conversa amb Mireia, reflexionem sobre per què l’autisme femení continua passant desapercebut en molts casos, com es manifesta de manera diferent i quin impacte té tot això en la vida emocional, social i familiar.
Existeix infradiagnòstic en l’autisme femení?
Durant la conversa es planteja clarament que sí existeix un infradiagnòstic en l’autisme femení. Moltes dones no reben un diagnòstic en el moment en què seria adequat, o fins i tot no el reben mai.
Un dels motius principals té a veure amb els instruments d’avaluació que s’utilitzen habitualment. Eines com l’entrevista ADI-R o l’escala ADOS-2 són considerades molt vàlides i fiables, però en el seu moment van ser baremades majoritàriament amb mostres masculines. Això fa que recullin millor les manifestacions més típiques de l’autisme en nois.
En conseqüència, quan aquests instruments s’apliquen a noies, moltes vegades no arriben als punts de tall necessaris, tot i que existeixin dificultats reals.
El paper clau del professional que avalua
Més enllà dels instruments, es destaca la importància de la formació i la mirada clínica del professional. En el cas de les noies, el diagnòstic requereix integrar informació de diferents fonts: l’observació clínica, les entrevistes, les pròpies explicacions de la persona avaluada i, en molts casos, la informació aportada per la família.
Sense aquesta visió global i sense formació específica en autisme femení, és fàcil que moltes nenes i adolescents quedin fora del diagnòstic.
Ansietat, tristesa i sensació d’incomprensió
El recorregut previ al diagnòstic sol estar marcat per la incomprensió, la frustració i la sensació de ser «estranyes» o de no encaixar. Tot això es tradueix amb freqüència en nivells elevats d’ansietat i en estats de tristesa.
No sentir-se enteses, rebre missatges negatius des de l’entorn o exigir-se constantment fer-ho tot bé acaba passant factura a l’estat d’ànim.
Poden ser felices les noies amb autisme?
En l’episodi es respon de manera clara: sí, les noies amb autisme poden ser felices i tenir benestar emocional, igual que qualsevol altra persona.
Un aspecte fonamental per a això és l’acceptació del diagnòstic i de les pròpies característiques, sense intentar negar o eliminar allò que forma part de la seva manera de ser. Acceptar-se tal com són i treballar per estar bé amb aquestes característiques afavoreix el benestar emocional.
La felicitat no es planteja com un estat permanent, sinó com sentir-se a gust amb una mateixa, satisfeta amb el que es fa i poder gaudir d’allò que agrada.
La importància de l’entorn
L’entorn familiar, de parella, social i laboral té un paper clau. Comprendre com funciona l’autisme en una noia concreta facilita que pugui sentir-se acceptada i validada.
No es tracta de forçar canvis en la seva essència, sinó d’adaptar l’entorn, respectar les seves necessitats i reduir el cost emocional de l’adaptació constant. Sentir-se compresa, escoltada i acceptada tal com és resulta essencial per al benestar.
Un missatge per a les famílies
Una de les preocupacions més habituals de les famílies és si la seva filla és feliç. De vegades n’hi ha prou amb observar com somriu o gaudeix quan està immersa en allò que li interessa per trobar la resposta.
Facilitar espais segurs, respectar els temps de descans i comprendre les seves necessitats ajuda a construir una vida amb més benestar emocional.
Si voleu saber-ne més, no us perdeu el nostre article sobre autisme femení ni l’episodi anterior de Mireia, en què ens parlava d’Interessos restringits i autisme femení.
