La funció comunicativa de les ecolàlies

En aquest episodi del pòdcast Més que Paraules de CRPL parlem sobre una qüestió que durant anys ha generat dubtes en famílies i professionals: les ecolàlies diferides. En concret, ens centrem en la seva funció comunicativa i en com es relacionen amb una manera diferent d’adquirir el llenguatge coneguda com a processament gestàltic del llenguatge.

Al llarg de la conversa, Francisca Donoso (logopeda de CRPL) ens ajuda a entendre per què avui sabem que moltes ecolàlies no són aleatòries ni mancades de sentit, sinó que comuniquen emocions, necessitats i intencions, encara que no sempre de manera literal.

Tradicionalment s’ha explicat el desenvolupament del llenguatge des d’un enfocament analític: primer apareixen paraules soltes i, a poc a poc, aquestes es combinen fins a formar frases més complexes.

Tanmateix, no totes les persones segueixen aquest mateix camí. Al pòdcast es parla del processament gestàltic del llenguatge, una manera diferent d’adquirir el llenguatge en què:

• El llenguatge s’aprèn a través de frases completes o «trossos de llenguatge».
• Aquestes frases solen estar carregades d’emoció i de significat contextual.
• Amb el temps, aquestes frases es van flexibilitzant i descomponent fins a arribar a paraules soltes i estructures gramaticals.

Aquest tipus de processament és freqüent en infants autistes, tot i que no n’és exclusiu.

Cuando hablamos de lenguaje gestáltico, aparecen de forma natural las ecolalias diferidas. Se trata de frases o fragmentos de lenguaje que el niño ha escuchado previamente, por ejemplo en:

• Dibuixos animats
• Películas
• Cançons
• Vídeos de YouTube

Durant molt de temps es va pensar que aquestes ecolàlies no tenien una funció comunicativa i que s’havien d’eliminar. Tanmateix, avui s’entén que sí que comuniquen, tot i que el seu significat no sempre és literal.

En lloc de dir «vull anar a casa», un infant pot dir una frase extreta d’una sèrie o d’una pel·lícula que, per a ell, representa exactament aquesta necessitat. El missatge hi és, però requereix conèixer el context emocional i personal de l’infant per poder-lo comprendre.

Un dels aspectes clau que es repeteix a l’episodi és que les ecolàlies estan profundament lligades a:

• L’experiència emocional de l’infant.
• Situacions viscudes amb intensitat.
• Escenes que li resulten significatives.

Per això, moltes vegades només les famílies poden identificar d’on prové una frase concreta i què està intentant comunicar l’infant en aquell moment.

Comprendre això canvia la mirada: l’ecolàlia deixa de veure’s com una cosa que «no serveix» i passa a entendre’s com una forma vàlida de comunicació.

Segons s’explica al pòdcast, el desenvolupament del llenguatge gestàltic no és lineal i pot avançar i retrocedir entre diferents fases. Actualment se’n descriuen sis fases, sent la primera l’ecolàlia diferida.

Algunes idees importants sobre aquestes fases:

• No es passa d’una fase a una altra de manera rígida.
• Un infant pot mostrar un llenguatge avançat i, alhora, continuar utilitzant gestalts.
• L’objectiu no és eliminar els gestalts, sinó acompanyar-los i donar-los sentit per afavorir-ne l’evolució.

Una idea central de l’episodi és que els gestalts no s’han de corregir ni eliminar. Fer-ho aniria en contra de la manera natural com l’infant està adquirint el llenguatge.

En lloc d’això, es proposa:

• Validar el gestalt tal com apareix.
• Utilitzar-lo en el mateix context en què l’infant l’ha dit.
• Modelar llenguatge que ajudi que aquest gestalt es pugui anar mitigant i transformant amb el temps.

Aquest acompanyament respectuós facilita que l’infant avanci cap a formes de comunicació més compartides.