Què fer si el meu fill/a té ansietat?

Què fer si el meu fill/a té ansietat? Estratègies i quan cal buscar ajuda professional.

La ansiedad es una emoción necesaria para la supervivencia. Sin embargo, cuando aparece con demasiada intensidad, frecuencia o en situaciones que no representan un peligro real, puede interferir en el bienestar y funcionamiento diario de niños, niñas y adolescentes.

Les repercussions de l’ansietat infantil poden arribar a ser molt negatives, ja que interfereixen en el procés de desenvolupament i, si es cronifica, pot evolucionar cap a patologies més greus.

Com identificar l’ansietat en infants i adolescents?

És important diferenciar la por, que és una resposta anticipatòria a una amenaça imminent real o imaginària, de l’ansietat, que és una resposta anticipatòria a una amenaça futura i esdevé problemàtica quan causa malestar significatiu o interfereix en la vida diària durant setmanes o mesos.

Els símptomes de l’ansietat poden variar segons l’edat, el temperament i la situació que la desencadeni. Tot i això, generalment se sol manifestar en les àrees següents:

Símptomes físicsMal de panxa o de cap recurrent
Sensació de “nus a la gola”
Palpitacions, sudoració, tremolors
Dificultats per dormir, terrors nocturns o malsons
Fatiga o irritabilitat
Símptomes cognitiusPreocupació excessiva pel rendiment escolar
Por a separar-se dels pares
Temor al rebuig social o a cometre errors
Expectatives negatives, sensació que passaran coses dolentes
Símptomes conductualsEvitar situacions que generin malestar
Augment de dependència cap als adults
Plor freqüent, rebequeries o bloqueigs
Disminució del rendiment escolar

Quan cal buscar ajuda professional?

Tot i que hi ha estratègies que es poden realitzar a casa, hi ha senyals que indiquen la necessitat d’una avaluació per part d’un psicòleg infantil.

Senyals d’alarma

  • Ansietat persistent durant més de 4–6 setmanes, fins i tot aplicant estratègies de suport a casa.
  • Interferència significativa en la seva vida diària: problemes per assistir o romandre a l’escola, dificultats per relacionar-se amb altres infants, pèrdua d’interès per activitats que abans gaudia, etc.
  • Evitació severa: negar-se sistemàticament a anar a l’escola, quedar-se sol, participar en activitats socials o realitzar tasques que abans eren habituals.
  • Símptomes físics freqüents sense explicació mèdica: mals de panxa, nàusees, marejos, mals de cap, palpitacions.
  • Canvis bruscos en l’estat d’ànim: irritabilitat marcada, tristesa, episodis de plor sense motiu aparent, baixa tolerància a la frustració.
  • Alteracions greus del son o de l’alimentació: insomni persistent, por intensa a dormir sol, pèrdua o augment significatiu de la gana.
  • Conductes regressives: enuresi nocturna, por intensa a separar-se dels pares o necessitat de companyia constant.
  • Aïllament social o rebuig escolar: dificultat per fer amics, evitar activitats extraescolars o queixes freqüents abans d’anar a l’escola.
  • Conductes de risc o senyals de patiment emocional profund, com autolesions o comentaris de desesperança.

La intervenció precoç permet:

  • Evitar que l’ansietat es cronifiqui.
  • Prevenir problemes futurs com la depressió, la fòbia escolar o trastorns d’ansietat més complexos.
  • Dotar l’infant i la família d’eines eficaces per afrontar el malestar.
  • Millorar la convivència familiar i el funcionament escolar.

Al CRPL apliquem intervencions fonamentades en la teràpia cognitiu-conductual, considerada l’enfocament amb més evidència científica per a l’abordatge de l’ansietat.

Què fer si el meu fill té ansietat

Pautes per a pares

La recerca en psicologia infantil i del desenvolupament avala múltiples estratègies que les famílies poden aplicar per ajudar els seus fills a gestionar l’ansietat. Algunes de les més eficaces són:

  • Validar les seves emocions, no evitar-les. Validar les emocions afavoreix la regulació emocional i redueix la intensitat del malestar. Exemple de validació: “Entenc que et faci por, sóc amb tu per acompanyar-te en aquest procés”.
  • Modelar calma. Els infants aprenen per observació. Mostrar-los estratègies d’afrontament positives afavoreix el seu benestar.
  • Establir rutines previsibles. Les rutines redueixen la incertesa, un factor clau en l’ansietat. Exemple: tenir horaris estructurats per al son i els àpats.
  • No sobreprotegir i resoldre sempre els problemes per ells. Això incrementa l’ansietat a llarg termini, ja que reforça la idea que ells no poden gestionar la situació.

Conclusió

L’ansietat en infants i adolescents és comuna, però pot generar un gran malestar.

Afortunadament, les estratègies basades en l’evidència demostren que la intervenció precoç i el suport familiar tenen un paper crucial en la millora del benestar emocional.

Tanmateix, quan l’ansietat interfereix de manera significativa en la vida del menor, és fonamental buscar ajuda professional. Els tractaments actuals són altament eficaços i poden marcar una gran diferència en el desenvolupament emocional i social de l’infant o l’adolescent.

Al CRPL comptem amb un equip preparat per ajudar-te. Sol·licita la teva cita a través de la pàgina web, trucant o escrivint al 93 468 16 95.

Pautes per a pares

Preguntes freqüents (FAQ)

¿Es normal que los niños tengan ansiedad en algunos momentos?
Sí, pero si dura varias semanas o afecta su día a día, es importante consultarlo.

¿La ansiedad se puede confundir con miedo?
A vegades sí. La por és immediata; l’ansietat anticipa alguna cosa futura i pot ser més persistent.

L’ansietat es resol sola?
A vegades millora, però si interfereix en la seva vida quotidiana, és millor intervenir aviat.

Els pares participen en la teràpia?
Sí, la seva implicació és clau per al progrés del menor.

És necessari esperar que sigui més gran per anar al psicòleg?
No. Es pot consultar a qualsevol edat si hi ha senyals de malestar.

Bibliografia

American Psychiatric Association. (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5) (5.ª ed.). Editorial Médica Panamericana.

Chorpita, B. F. (2012). Terapia cognitivo-conductual para niños y adolescentes con ansiedad (J. Ricarte, Trad.). Ediciones Pirámide.

Ezpeleta, L., & Granero, R. (2012). Psicopatología del desarrollo: trastornos emocionales y del comportamiento en la infancia y la adolescencia. Editorial Elsevier.

Sandín, B., Chorot, P., & Valiente, R. M. (2012). Trastornos de ansiedad en la infancia y la adolescencia. Ediciones Pirámide.

Suárez, N. (2014). Manejo de la ansiedad infantil: estrategias para familias y educadores. Editorial Graó.