Quan acudir a un psicòleg infantil? Senyals que el teu fill necessita un psicòleg

La infància és una etapa clau per al desenvolupament emocional i social. Quan un nen o nena presenta dificultats emocionals o conductuals, aquestes poden afectar no només el seu benestar, sinó també el seu aprenentatge i les seves relacions. Sovint, el malestar no s’expressa de manera verbal i es manifesta mitjançant canvis en la conducta, en l’estat d’ànim, en els hàbits o en el rendiment.

Molts pares es pregunten quan portar el seu fill al psicòleg infantil o com saber si el seu fill necessita ajuda professional. Reconèixer els senyals a temps pot marcar una gran diferència en el seu benestar emocional i desenvolupament.

Per això, és fonamental prestar atenció als senyals que puguin indicar dificultats, fins i tot quan no són evidents a simple vista. Detectar-les de manera precoç permet intervenir a temps i prevenir alteracions més severes en l’adolescència i en la vida adulta.

Els senyals descrits a continuació no sempre impliquen un trastorn, però quan es presenten de manera persistent, intensa o interfereixen en la vida diària de l’infant, és important buscar ajuda d’un psicòleg infantil.

Canvis emocionals:

• Plora amb freqüència sense un motiu aparent.
• Expressa por o ansietat excessiva davant situacions quotidianes.
• Manifesta pors intensos davant separacions o situacions socials, o mostra una preocupació constant.
• Mostra tristesa persistent, irritabilitat o pèrdua d’interès en activitats que abans gaudia.
• Presenta sentiments d’inutilitat, culpa o baixa autoestima.

Canvis en el comportament:

• Presenta rebequeries constants, irritabilitat, explosions emocionals, agressivitat o comportaments descontrolats.
• Mostra canvis bruscos en el caràcter.
• Presenta dificultats per dormir o aparenta cansament tot i haver descansat el temps suficient.
• Presenta canvis en la gana.

Problemes en el rendiment escolar:

• Mostra dificultat sostinguda per concentrar-se, es distreu amb facilitat i li costa seguir instruccions.
• S’observa un descens en el rendiment acadèmic i presenta una baixa motivació.
• Mostra resistència o negativa persistent a assistir al centre educatiu.

Problemes en les relacions interpersonals:

• Evita relacionar-se amb altres infants, companys o familiars, prefereix estar sol i/o es nega a participar en activitats que abans gaudia.
• Presenta pèrdua d’interès pel joc, aficions, sortides, activitats d’oci, esports o qualsevol altra activitat recreativa.
• Mostra retraïment emocional, poca comunicació i dificultats per expressar sentiments.

A més dels senyals descrits, és important considerar que determinats esdeveniments o canvis en l’entorn poden influir en el comportament i les emocions d’un nen o nena. Algunes de les situacions que poden generar dificultats són:

• Canvis significatius en la vida familiar, com mudances, separació dels pares, arribada d’un germà o modificacions en la dinàmica familiar.
• Conflictes familiars freqüents, discussions intenses o un ambient emocionalment inestable.
• Dificultats en l’entorn escolar, com l’assetjament escolar (bullying), problemes amb companys o exigències acadèmiques.
• Pèrdues o dols, ja sigui per la defunció d’un ésser estimat, una mascota o canvis importants en figures de suport.
• Sobrecàrrega d’activitats o responsabilitats, que pot generar estrès o sensació de frustració.
• Manca d’estructura o de límits clars, que pot generar inseguretat, impulsivitat o frustració.
• Exposició a experiències traumàtiques, com ara accidents, violència, canvis bruscos o situacions que superin els seus recursos emocionals.
• Dificultats en el desenvolupament, com retards en el llenguatge, problemes d’aprenentatge o dèficits en les habilitats socials que generin frustració.

Reconèixer aquests factors ajuda a comprendre l’origen del malestar i facilita una intervenció més ajustada a les necessitats del menor.

És clau fixar-nos si les dificultats són persistents i duradores, si estan interferint en el seu funcionament diari o si mostra comportaments que poden ser perillosos, com les autolesions o l’agressivitat.

Un bon benestar mental afavoreix el creixement integral, per això l’ajuda professional resulta fonamental per:

• Prevenir la cronificació dels símptomes, intervenint de manera ràpida i evitant que els problemes es tornin persistents o més greus en el futur.
• Facilitar intervencions més eficaces, ajustant les estratègies terapèutiques a les necessitats del nen o la nena i millorant el seu benestar i funcionament diari.
• Reduir l’impacte en el rendiment acadèmic, ja que permet implementar suports que afavoreixin l’aprenentatge.
• Evitar l’aparició d’altres dificultats més severes a llarg termini, promovent un desenvolupament emocional i conductual més saludable.
• Ajudar la família i l’entorn a comprendre millor què està passant, proporcionant-los eines i estratègies específiques per donar suport al menor i gestionar adequadament les seves dificultats.

En casos en què predominen símptomes d’ansietat, pot ser útil conèixer estratègies específiques i saber quan és recomanable acudir a un professional. Pots ampliar aquesta informació en el nostre article sobre què fer si el teu fill té ansietat i quan buscar ajuda professional.

• Parla amb el teu fill/a, de manera tranquil·la i sense jutjar: crea un espai de confiança on pugui expressar el que sent.
• Ofereix-li suport emocional: valida les seves emocions abans de corregir les seves conductes.
• Parla amb el centre escolar i comparteix les teves preocupacions per saber si també les observen en aquest context.
• Mantén rutines estables: l’estructura diària aporta seguretat emocional.
• Demana orientació a un psicòleg si els senyals persisteixen. La intervenció precoç sol ser més efectiva.

Detectar i atendre els senyals d’alerta a temps no només millora el benestar emocional present del nen/a, sinó que també contribueix a un desenvolupament més saludable en l’adolescència i en la vida adulta. Buscar ajuda professional no significa que existeixi un problema greu, sinó que és una manera responsable i preventiva d’acompanyar el seu creixement.

A CRPL, centre de psicologia infantil a Santa Coloma de Gramenet, comptem amb un equip de psicòlegs i pedagogs preparat per ajudar-te. Si creus que et podem ajudar o tens dubtes, contacta amb nosaltres a través del formulari web, correu electrònic, telèfon o WhatsApp.

• American Academy of Child and Adolescent Psychiatry. (2016). Facts for families: Children’s mental health. AACAP.
• Centers for Disease Control and Prevention. (2023). Children’s mental health: Anxiety and depression in children. CDC.
• Fernández-Hermida, J. R. (ed.), & Villamarín-Fernández, S. (ed.). (2021). Libro blanco de la salud mental infanto-juvenil(Vol. 1). Consejo General de la Psicología.
• National Institute of Mental Health. (2022). Child and adolescent mental health. NIMH.
• Martínez, R., & Pérez, V. (2019). Problemas emocionales y de conducta en la infancia: identificación temprana y prevención. Revista de Psicología Infantil y Desarrollo, 35(2), 85–102.